domingo, 10 de noviembre de 2013

Lengua castellana. PAU 2014

¡¡Hola!!

En pocos días estarán disponibles en PDF las últimas instrucciones para el examen de lengua castellana. pero os avanzo las últimas informaciones publicadas.

Llengua castellana. PAU 2014


Estructura de l'examen
 Objectius de la prova
Anàlisi, comprensió i producció de textos en llengua castellana i resposta a qüestions sobre llengua i literatura.

Les proves de Llengua castellana i literatura tenen la funció fonamental d'avaluar les habilitats lingüístiques bàsiques dels estudiants preuniversitaris, independentment de quins siguin els estudis que vulguin cursar.

D'acord amb el Reial Decret 1892/2008, de 14 de novembre (BOE 24.11.2008) els continguts avaluables en la prova d'accés a la universitat corresponen al segon curs de batxillerat.

Estructura de l'examenCadascuna de les proves dura una hora i mitja i consta de tres parts: en la primera s'avalua la comprensió de textos, en la segona l'expressió escrita i en la tercera es plantegen qüestions lingüístiques específiques.

La prova consta de dues opcions, cadascuna de les quals està encapçalada per un text al qual fan referència algunes preguntes de la primera i la segona part. Els tipus de textos de les dues opcions són complementaris: el primer text és literari i el segon d'un altre registre (científic, tècnic, jurídic, administratiu, humanístic, periodístic, publicitari, etc.). L'estudiant ha d'escollir una sola opció. El text literari podrà ser extret d'alguna de les lectures prescriptives fixades pel Departament d'Ensenyament.

En la primera part, les preguntes de comprensió pretenen avaluar la capacitat d'anàlisi i de síntesi de l'alumne, i també comprovar l'assoliment de les lectures literàries prescriptives. Es formularan diversos tipus de preguntes referides a algunes de les qüestions següents:
  • Preguntes de lectura crítica.
  • Preguntes orientades a determinar el significat d'una paraula, locució, frase feta o expressió en el seu context. 
  • Preguntes destinades a demostrar que l'estudiant ha entès la informació rellevant que aporta el text, per mitjà de l'elaboració d'una síntesi breu o un esquema, posar títol al text, etc.
  • Preguntes de lectura destinades a relacionar parts d'un text entre si o amb el conjunt, a fer inferències i reconèixer implicacions, a seguir la lògica d'un argument i a sospesar la coherència o incoherència d'un raonament.
  • Preguntes destinades a demostrar que l'estudiant reconeix el tipus de text, la seva estructura, la intenció de l'autor.
  • Preguntes adreçades a avaluar l'habilitat d'analitzar idees, opinions i arguments.
  • Preguntes sobre relacions anafòriques, sobre correlacions de temps verbals i sobre l'ús dels connectors discursius, que permeten de valorar el grau de coherència i de cohesió del text.
  • Preguntes sobre els recursos expressius del text.

Les preguntes d'aquesta part seran totes, genèricament, de tipus objectiu (amb resposta a triar, vertader o fals, resposta curta, etc.), i s'hi inclourà sempre en totes les opcions i models d'examen, amb independència de quina sigui la tipologia del text, una pregunta de control de les lectures prescriptives corresponents al segon curs de batxillerat.

Lectures objecte d'avaluació per a les PAU 2014:
  • Fernando de Rojas, «La Celestina».
  • Miguel Mihura, «Tres sombreros de copa».

Lectures objecte d'avaluació per a les PAU 2015:
  • Cristina Fernández Cubas, «Mi hermana Elba y Los altillos de Brumal».
  • «Antología de poesía española» (poemes del segle XX inclosos a la selecció).

En la segona part, articulada a partir de l'elaboració d'alguns escrits propis, l'estudiant ha de demostrar la seva capacitat de produir i modificar textos: d'una banda, ha de saber estructurar, desenvolupar i argumentar idees entorn d'algun dels temes o motius que es proposen (relacionats bé amb el text de l'opció triada, bé amb els continguts i competències específiques del currículum de segon de batxillerat de la matèria); d'altra banda, ha de demostrar domini de les habilitats i estratègies lingüístiques necessàries per a comprimir o ampliar textos, canviar la intenció de l'autor, reformular en diferents registres, entre d'altres.

Aquesta part s'estructurarà en dos o tres exercicis més o menys breus de redacció, de caràcter divers, que podran incloure des de la síntesi o la paràfrasi d'algun fragment del text inicial, o la descripció d'algun objecte, fins a posar text a unes imatges, elaborar un escrit publicitari o confegir un comentari personal a propòsit d'algun dels temes abordats durant el curs en la matèria de Llengua castellana i literatura.
La tipologia d'exercicis és molt variada, però alguns exemples són:
  • Activitat de resumir.
  • Redacció de diferents tipus de textos (argumentatiu, descriptiu, narratiu, etc).
  • Incorporació de lèxic dins d'un text.
  • Modificació del text, canviant la intenció de l'autor o el registre.
  • Exercicis de reducció o ampliació de paràgrafs.
  • Reescriptura de paràgrafs o frases amb problemes d'expressió.

La tercera part avalua la capacitat de reflexió lingüística, el coneixement de les estructures gramaticals de la llengua i el domini de la norma. Conté preguntes específiques sobre aspectes sintàctics, lèxics, semàntics, fonètics o ortogràfics. Aquesta part és comuna per a les dues opcions de l'examen.

Es posarà èmfasi en el coneixement dels usos gramaticals i normatius, i en la identificació pràctica de conceptes lingüístics. Podrà haver-hi:
  • Preguntes sobre l'estructura del text: els connectors i altres marques textuals. 
  • Preguntes sobre la flexió dels elements verbals i nominals i sobre els usos correctes dels pronoms.
  • Preguntes sobre funcions sintàctiques i sobre l'oració composta.
  • Preguntes sobre relacions lèxiques: polisèmia i homonímia; sinonímia i antonímia; hiperonímia; hiponímia.
  • Preguntes sobre procediments de creació de neologismes i sobre locucions i frases fetes.
  • Preguntes sobre la naturalesa dels sons de la llengua i la seva representació ortogràfica.

Les preguntes d'aquesta part seran també de tipus objectiu, com a la primera part.


Criteris generals d'avaluació

El valor de la primera part, de comprensió de textos, és de quatre punts; el de la segona, d'expressió escrita, de quatre punts i el de la tercera, de reflexió lingüística, de dos.

La nota final pot quedar rebaixada pels errors de normativa (gramaticals, lèxics, ortogràfics): es descomptaran 0.1 punts per cada error, sigui del tipus que sigui i sense limitació. El descompte per faltes s'aplicarà a l'examen en global, un cop sumada la puntuació de totes tres parts. El còmput total de la qualificació de cadascuna de les tres parts mai no podrà ser inferior a 0.

Tant a la primera part com a la tercera pot haver-hi preguntes de tipus objectiu amb tria de resposta; el valor de cadascuna d'elles serà de 0'50 punts. En aquestes preguntes hi haurà quatre opcions, una de les quals serà la resposta vàlida. Si l'alumne tria la resposta correcta tindrà una puntuació de 0'50 punts, si no respon la pregunta no tindrà cap descompte i si la resposta és errònia tindrà un descompte, que pot oscil·lar entre 0'1 punts i 0'15 punts, segons el tipus d'exercici. El còmput total de la qualificació de cadascuna de les parts mai no podrà ser, en qualsevol cas, inferior a 0.

Els criteris d'avaluació de la segona part (expressió escrita) es fonamentaran en la coherència i adequació de l'escrit, la riquesa i precisió lèxica, la maduresa sintàctica i discursiva en general. Com a regla general, el text ha d'expressar amb claredat les idees i els conceptes, adequats a allò que es demana.

En un text coherent i cohesionat, allò que es comunica és rellevant i es presenta la informació necessària perquè el lector la interpreti sense entrebancs (no hi ha implícits injustificats, per exemple). S'expressen amb claredat les idees i els conceptes, d'acord amb el que es demana, en un registre adequat al context comunicatiu. El text està ben planificat i ben resolt, amb les parts ben travades. En el cas d'una argumentació, la tesi i els arguments es presenten de manera ordenada.

La riquesa i precisió lèxica es pot mesurar tenint en compte la varietat (no repetir les mateixes tries), el recurs a les relacions lèxiques (sinonímia, hiperonímia), l'adequació al registre o la propietat amb què s'usen els mots.

La maduresa sintàctica i discursiva es pot valorar tenint en compte la varietat d'estructures utilitzades (en l'ús d'oracions compostes, per exemple), l'ús adequat de l'ordre de les paraules, l'ús adequat dels pronoms, o la capacitat d'usar de manera pertinent diversos connectors discursius i signes de puntuació, amb varietat de recursos.

La correcció normativa fa referència al coneixement i respecte de les regles ortogràfiques, gramaticals, sintàctiques i lèxiques establertes per les institucions acadèmiques, i es comptabilitza en el descompte de les faltes.


Informació addicional de la matèria

El document de "Orientacions sobre les proves de Llengua catalana i literatura i Llengua castellana i literatura per a les PAU 2014" es trobarà properament en format PDF.



¡¡Hasta mañana!!

Esmeralda

No hay comentarios:

Publicar un comentario